i carbur | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

carbur

substantiu masculí m química inorgànica quím inorg
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.

No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs. Hom classifica els carburs en tres tipus: carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos; uns contenen l’anió C 4 - (el d’alumini Al 4 C 3 , el de beril·li Be 2 C) i alliberen metà per hidròlisi; d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur; d’altres, encara, contenen l’anió C 4 - 3 i desprenen propí (per exemple, el de magnesi Mg 2 C 3 ); carburs intersticials , formats per metalls de transició, especialment dels grups IV, V i VI, composts de punt de fusió molt elevat (de 3 000 a 4 800°C), d’una gran duresa (la majoria entre 9 i 10 de l’escala de Mohs) i de conductivitat elèctrica de tipus metàl·lica; tenen estructures amb els àtoms de carboni disposats en els buits octaèdrics dels reticles metàl·lics sense que aquests siguin alterats si el radi atòmic del metall és igual o superior a 1,3 Å, com succeeix en els carburs de Ti, Zr, V, Nb, Ta, Mo o W; per contra, el reticle sofreix distorsions en els carburs de Cr, Mn, Fe, Ni i Co, metalls de radi atòmic lleugerament menor, la qual cosa els fa atacables pels àcids diluïts, donen barreges d’hidrocarburs i d’hidrogen; i carburs covalents , com el de silici, SiC, i el de bor, B 4 C, extremament durs, infusibles, d’una gran resistència elèctrica, i inerts; tenen estructures cristal·lines amb tots els àtoms units per enllaços covalents típics; la del carbur de silici o carborúndum és anàloga a la del diamant. Hi ha diversos mètodes generals de preparació dels carburs metàl·lics, entre d’altres el d’unió directa dels elements a temperatures de 2 200°C, o més altes, i el de reducció d’un compost del metall, preferentment l’òxid, amb carboni. Alguns carburs són preparats escalfant el metall en el vapor d’un hidrocarbur adequat; el acetilurs ho són fent passar acetilè per les solucions de les sals metàl·liques.

Col·laboració: 
ECa
Llegir més...