cargola

Erodium macradenum (nc.), caragola

f
Botànica

Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, amb rabassa llenyosa i ramificada d’on parteixen rosetes de fulles molt dividides, piloses i glanduloses, i les tiges floríferes, amb flors —de 3 a 5— violàcies, grosses, llargament pedunculades.

Desprèn una olor forta; viu en llocs rocallosos, sobretot de conglomerats, a la Serralada Prelitoral i als Pirineus.