carxofera

Cynara scolymus (nc.), carxofer, escarxofera

f
Botànica
Horticultura

Flor de la carxofera

© Fototeca.cat

Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.

Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet. Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu. Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques (emprat en algunes fórmules de vins aperitius), que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis. Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció. Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals; els argil·losilícics i els argil·localcaris li són molt favorables. Es multiplica per llavor i per divisió de mata. La collita comença a la tardor i s’allarga durant part de l’hivern. Les varietats més conreades són la verda de Provença, la violeta de Provença, la verda de Laon i la romana. La carxofera és conreada a les zones càlides de quasi tota l’Europa meridional i d’Amèrica. Als Països Catalans és un conreu especialitzat en algunes de les grans zones hortícoles, especialment el Baix Segura (Almoradí, Dolores, Callosa de Segura, Catral, Oriola), la Ribera Alta, la Costera, l’Horta, el Baix Ebre, el Baix Llobregat i el Rosselló. Una part de la producció, especialment al Baix Segura, és destinada a la indústria conservera.