El fruit, anomenat també cascall , és una càpsula globulosa, coronada d’un ample disc sota el qual s’obren els porus, per on surten les llavors, que són molt nombroses (de 25 000 a 30 000). Originària de l’Àsia Menor, també es conreada des de la regió mediterrània fins a la Xina, amb un centre particularment important a l’Índia (vores del Ganges, altiplà de Malwa). Als Països Catalans, hom la conrea com a planta ornamental (sobretot les varietats dobles) i també és subspontània. Cap a França i Europa Central és conreada per les llavors, oleaginoses, de les quals és extret un oli emprat com a comestible i en usos diversos (sabons, liniments, etc). Les llavors, comestibles, havien estat usades en confiteria i en la confecció de preparats emol·lients. Però el principal interès del cascall se centra en l’alt contingut del seu làtex en substàncies actives sobre el sistema nerviós, principalment alcaloides, el qual làtex constitueix l'opi, i és extret de les càpsules immediatament després de la caiguda dels pètals practicant-hi incisions superficials oblíqües. En la medicina popular i antiga era tradicional d’emprar decoccions de càpsula de cascall com a sedant i somnífer i també com a calmant de dolor.
m
Botànica
Cascall ( Papaver Somniferum )
© Fototeca.cat-Corel
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija robusta, fistulosa, poc ramificada, de 50 a 100 cm, amb grans fulles amplexicaules, glauques, lobulades i ondulades, i flors grosses, de pètals de colors de rosa, blaus o violacis, amb l’ungla negrosa.