i castor | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

castor

Nom científic delCastor sp
substantiu masculím
Zoologia
Nom científic delCastor sp
zoologia zool
Gènere de rosegadors de la família dels castòrids, de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys.

Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils; els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació. La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta; els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden. Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital; amb el castori marquen el territori. Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia; no presenten son hivernal. Viuen en societats familiars, prop de l’aigua (rierols i llacunes), en indrets on abunden els arbres. S'alimenten de l’escorça dels arbres (preferentment de la dels salzes, bedolls, freixes i verns), de brots i branques tendres, etc. Construeixen caus a la vora dels rius mitjançant una obertura sota l’aigua o enmig dels corrents, amb una sortida a terra que fa de xemeneia d’aireig. En cas de necessitat mantenen l’aigua a un nivell constant mitjançant dics, que atenyen a vegades dimensions considerables, de manera que les entrades als caus resten sempre submergides; també construeixen canals, que regulen i a vegades modifiquen el curs dels rius on habiten. La base de les construccions són els troncs d’arbre. Són caçats per a l’obtenció de la pell, anomenada també castor , molt apreciada en pelleteria. Actualment, llur caça és reglamentada, car hi havia perill d’extinció. N'hi ha dues espècies: el castor europeu ( C. fiber ), de distribució eurasiàtica, que és el rosegador més gros d’Europa i Àsia; molt estès antigament, hom només en troba avui en algunes comarques nòrdiques d’Escandinàvia, Polònia i Rússia; i el castor americà ( C. canadensis ), propi d’Amèrica del Nord, des de Labrador, Alaska i Canadà fins a Mèxic.

Col·laboració: 
GEG
Llegir més...