Als catàlegs impresos, els objectes catalogats (llibres, monedes, obres d’art, manufactures, etc) porten, generalment, un ordre numèric que els individualitza. El catàleg té la seva màxima utilització en les biblioteques. Al British Museum es conserven fragments de tauletes d’argila del s VII aC on hi ha gravat el catàleg de la biblioteca de Nínive. Els catàlegs antics són com uns inventaris amb descripció de contingut, ornamentació, lletra i tot el que pugui contribuir a la identificació dels còdexs. A Catalunya hom ha conservat inventaris dels escriptoris de Ripoll, Vic i la Seu d’Urgell, i de diverses biblioteques de reis i de magnats de l’època medieval (Martí I, Alfons IV, la reina Maria, Pere III, el príncep de Viana, Arnau de Vilanova, Pere Miquel Carbonell). Primerament amb la difusió de la impremta i més tard amb l’adveniment de les biblioteques públiques, s’esdevingué un canvi essencial en els catàlegs. En llur aparença externa evolucionaren des del volum, que encara subsisteix, fins a la fitxa internacional (12,5 per 7,5 cm), la qual permet d’intercalar constantment nous elements, i el cedulari, que reuneix aquesta qualitat de la fitxa amb la facilitat de consulta del volum. Actualment ja hi ha biblioteques que editen el seu catàleg en microfilms o microfitxes amb la qual cosa hom aconsegueix una important reducció d’espai i més agilitat en la recerca d’informació. També els catàlegs col·lectius (el ISDS Register, el Zeitschriften-Datenbank, el CRUC, etc) es publiquen en aquest format. La veritable tècnica de la catalogació no fou fixada fins a la segona meitat del s XIX. El primer codi de catalogació fou el del British Museum, publicat el 1839 per Anthony Pannuzzi. Entre els codis més importants hi ha el de la Biblioteca Vaticana i el de la Biblioteca del Congrés de Washington. El 1961 tingué lloc a París, patrocinada per l’IFLA, una conferència internacional sobre principis de catalogació, on s’assentaren les bases d’unes regles internacionals de catalogació. L’aplicació de la informàtica a les biblioteques i centres de documentació ha ofert noves formes d’estructuració i de presentació de catàlegs: la catalogació amb ajuda d’ordinador, la consulta dialogada dels catàlegs organitzats com a base de dades bibliogràfica, els grans catàlegs col·lectius (el OCLC, que recull informació de més de 25 000 000 de llibres), els cent tres catalogadors nacionals i estatals (Institut Català de Bibliografia, Instituto Bibliográfico Hispánico), etc. El catàleg d’autors conté les fitxes principals de tots els llibres ordenades alfabèticament pel nom de l’autor, o per la primera paraula del títol, quan l’obra és anònima. El catàleg de matèries pot ésser alfabètic o sistemàtic. L’alfabètic té les fitxes ordenades per l’"encapçalament”, una paraula o frase que expressa el tema del llibre. El sistemàtic pressuposa els llibres agrupats segons la matèria de què tracten. Els diversos sistemes de classificació són inspirats en la classificació de les ciències de Francis Bacon; el més antic és el de Brunet (1810), seguit pel del British Museum (1886). La classificació més coneguda i divulgada és la decimal, inventada per Melvil Dewey (1876) i perfeccionada per l’Institut International de Bibliographie de Brussel·les, que li donà el nom de Classificació Decimal Universal. Es basa en els 10 números, als quals hom dóna un significat i, alhora que classifica les matèries, ordena el fons bibliogràfic. Si els llibres són classificats decimalment hom pot prescindir del catàleg topogràfic , que presenta les fitxes ordenades segons la col·locació dels llibres als prestatges de la biblioteca. El catàleg de títols és emprat per a novel·les, obres d’imaginació, teatre, i per a les biblioteques infantils. El catàleg diccionari ajunta sota un sol alfabet el catàleg d’autors, amb les seves referències de traductor, editor, il·lustrador, el de matèries i el de títols. El catàleg analític té per objecte de destacar algun element o part d’un llibre (diverses obres o autors inclosos en una antologia, articles de revistes, etc). El catàleg de revistes o catàleg de publicacions periòdiques que inclouen la descripció bibliogràfica, l’estat de la col·lecció i el lloc on pot ésser trobada, de gran utilitat per als estudiosos. Algunes biblioteques tenen els catàlegs d’altres biblioteques importants o de totes les que pertanyen a una mateixa xarxa o sistema; aquesta tendència al catàleg col·lectiu té per origen la idea d’una Biblioteca Internacional Mundial que inicià a Brussel·les l’Institut International de Bibliographie, convertit el 1937 en la FID (Federació Internacional de Documentació). Tots els grans estats tenen el seu catàleg col·lectiu (Alemanya, Gran Bretanya, EUA). A Catalunya n'han estat publicats diversos, entre els quals cal esmentar l' Inventari de publicacions periòdiques... de la diputació de Barcelona, el Catàleg col·lectiu... de les biblioteques Biomèdiques, el Biblomed’83 , el Catàleg de revistes de les Universitats Catalanes , etc.
m
Història
Literatura