Conegut per documents del s. I i II ( Didakhé , Justí, Tertul·lià), apareix institucionalitzat a la Tradició Apostòlica d’Hipòlit (s. III). Comprenia dues etapes: la primera, que podia durar diversos anys (normalment dos o tres), en la qual els catecúmens eren instruïts amb la predicació; la segona, constituïda pels qui havien d’ésser batejats (“il·luminats”) la propera Pasqua ( photizómenoi en grec, illuminandi en llatí) i que, durant la quaresma, rebien una preparació especial, que consistia en una instrucció doctrinal i litúrgica (catequesi) i en uns exàmens periòdics ( scrutinia ) sobre aquest ensenyament i sobre el comportament dels candidats, acompanyats d’uns exorcismes, els quals culminaven amb la renúncia a Satanàs. El catecumenat institucional anà desapareixent en fer-se normal la pràctica del baptisme d’infants. El concili II del Vaticà en va decretar la restauració, el 1972, en els baptismes d’adults i d’adolescents.
m
Cristianisme