cava

vena cava
f
adj
Anatomia animal

Dit de cadascuna de les venes que porten la sang venosa al cor en els peixos pulmonats i en els tetràpodes.

En els grups inferiors n'hi ha una, i en els superiors, dues (vena cava superior i vena cava inferior). En l’home, la superior té una longitud de 6 a 8 cm, s’obre a la part superior de l’aurícula dreta i es forma per la unió dels dos troncs braquiocefàlics, que porten la sang venosa del cap i dels membres superiors; hi aboca la vena àziga major, que porta la sang venosa del tòrax. La inferior té una longitud de 22 a 25 cm i neix a l’alçada de la quarta vèrtebra lumbar, en unir-se les dues venes ilíaques primitives dreta i esquerra, que porten la sang venosa de les extremitats inferiors; hi aboquen les venes que porten la sang venosa de l’abdomen i de la pelvis; travessa el diafragma i aboca a la part inferior de l’aurícula dreta.