celacantiformes

m
pl
Ictiologia

Ordre de peixos crossopterigis marins i d’aigües salabroses, bentònics, grossos, recoberts d’escates cicloides.

La boca no té maxil·lars, i les dents són còniques. La bufeta natatòria, dorsal, té les parets ossificades, i la cavitat cefàlica és, en gran part, obliterada per teixit conjuntiu. Hom creia que aquest ordre s’havia extingit al Triàsic, fins que el 1938 hom descobrí una espècie vivent, el celacant o latimèria ( Latimeria chalumnae ), de l’Índic africà. D’aleshores ençà han estat trobats més exemplars pertanyents aparentment al mateix gènere o potser a un altre d’afí, Malania , la qual cosa confereix a aquests peixos el caràcter de fòsssils vivents.