Hom creu que aquest procés correspon a la malaltia celíaca dels nens i a l'esprue no tropical dels adults. Aquesta enteropatia, que afecta la mucosa de l’intestí prim d’individus que hi estan predisposats genèticament, es produeix quan l’intestí entra en contacte amb aliments que contenen gluten, una proteïna present en el blat, el sègol, l’ordi i el triticale (cereal híbrid de blat i sègol). Aquesta intolerància permanent al gluten, que es pot presentar en qualsevol edat de la vida, pot arribar a atrofiar les vellositats intestinals i, com a conseqüència d’aquesta lesió, apareixen símptomes digestius com diarrea, distensió abdominal, altres símptomes extraintestinals i una malabsorció de nutrients que pot derivar en anèmia, osteopènia o osteoporosi. Tots els símptomes desapareixen quan es retira el gluten de la dieta, de manera que l’únic tractament eficaç per a la celiaquia és una alimentació exempta de gluten durant tota la vida. A més dels cereals esmentats, cal tenir present la farina de blat i dels altres cereals que s’utilitza en la preparació de molts aliments, com a additiu i coadjuvant tecnològic. Per això, les persones afectades de celiaquia han de rebutjar tots els productes elaborats o manipulats si no tenen absoluta garantia sobre la seva composició i elaboració. La causa de la malaltia és desconeguda, encara que se sap que, al seu desenvolupament, hi contribueixen factors genètics, immunològics i ambientals (gluten). El diagnòstic de celiaquia s’inicia amb la presència dels símptomes i signes característics de la malaltia i la determinació d’anticossos sèrics, encara que la prova definitiva és la biòpsia intestinal, per tal de confirmar la presència de les alteracions histològiques típiques, i la remissió clínica i serològica després de seguir una dieta sense gluten.
f
Patologia humana