celòstat

m
Astronomia

Instrument astronòmic que permet l’observació continuada d’una determinada part del cel sense que sigui necessari de modificar l’orientació del dispositiu òptic amb què hom fa l’observació.

Consisteix bàsicament en un o diversos miralls plans, i en un mecanisme que fa girar aquests miralls al voltant d’un eix paral·lel al de la Terra per tal de compensar el moviment aparent del cel; el resultat és que el celòstat envia la imatge de la zona del cel escollida en una direcció constant, que és aquella on hi ha el sistema òptic permanent (que, generalment, i a causa de les seves grans dimensions, hom prefereix de mantenir estàtic). En els celòstats de diversos miralls, n'hi ha que corregeixen el moviment diürn del cel i d’altres el moviment anual. El sideròstat és un celòstat d’un sol mirall, i l' heliòstat és un celòstat emprat per a seguir el Sol.