Llur cultura, de bell antuvi cèltica (hallstàttica), es desenvolupà durant la segona edat del ferro sense noves aportacions europees i es creà una personalitat que per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric, plenament format al s III aC. La suposada barreja ètnica de celtes i ibers és avui descartada. Amb una economia bàsicament ramadera, el furt del bestiar oposava uns pobles celtibers als altres, la qual cosa creà l’esperit guerrer que ha estat tòpic per a caracteritzar-los. La població s’agrupava al voltant de les places fortes, i l’organització social era patriarcal, de jerarquia hereditària, amb una mena de senat, la qual derivà amb el temps cap a la creació de petits estats o confederacions de ciutats. La pobresa dels territoris celtibèrics els forçà a enrolar-se com a mercenaris d’altres pobles més rics; són esmentats a les fonts clàssiques com a mercenaris sota les ordres dels cartaginesos (218 aC), dels romans (214 aC) foren les primeres tropes no itàliques de llur exèrcit, dels ilergets (206 aC) i dels turdetans (194 aC). La Celtibèria fou envaïda per primera vegada per Cató (195-194 aC), i des d’aleshores foren freqüents les lluites entre celtibers i romans. L’any 181 aC tingué lloc la primera guerra celtibèrica i començà la conquesta sistemàtica de l’altiplà septentrional pels romans. La pau signada amb Tiberi Semproni Grac (178 aC) només fou una treva de vint anys, però amb revoltes d’una certa importància (175 i 170 aC). L’aixecament dels bel·les, de l’any 154 aC, encetà la guerra numantina (154-133 aC), al final de la qual restaren sotmesos a Roma tots els pobles celtibèrics. Resistiren la invasió dels cimbres (104 aC) i els feren tornar a la Gàl·lia. Encara s’alçaren contra els romans diversos cops (els anys 99, 98 i 93 aC). Durant les guerres civils lluitaren al costat de Sertori (77 aC), i Pompeu hagué de prendre les ciutats celtibèriques d’una en una. A l’època romana els pobles de la Celtibèria ulterior foren atribuïts al convent jurídic cluniacenc, i els de la citerior, al cesaraugustà.
f
m
Història