En algunes, els colors són uniformes i apagats (negre, bru, etc.), i en unes altres són vius i fan contrast (groc, vermell, blau, verd, etc). Presenten un parell d’antenes molt llargues (d’ací ve que rebin també el nom de longicornis), el rostre és proveït de mandíbules fortes amb les quals roseguen la fusta dels troncs, i les potes són ben desenvolupades. En el protòrax hi ha els èlitres, que en general són llargs i paral·lels i cobreixen completament les ales, ben desenvolupades i aptes per a volar. Els individus adults presenten un cert dimorfisme sexual, que es manifesta en la longitud de les antenes (en els mascles són més llargues). Són fitòfags i, en general, de costums diürns. L’aparellament sovint va precedit de lluites entre els mascles. Les femelles fecundades dipositen els ous a l’escorça dels arbres, on les larves, que tenen les potes reduïdes o inexistents i el cap proveït de mandíbules fortes, excaven galeries i destrueixen els troncs. La família comprèn unes 20.000 espècies que són representades a tot el món.
m
pl
Entomologia
Quatre espècies diferents de la família dels Cerambícids: de dalt a baix, i d’esquerra a dreta: exemplars mascle i femella d’Ergates faber; exemplar de Spondylis buprestoides; exemplar de Purpuricenus budensis i exemplars mascle i femella del banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo ssp mirbecki)
© Fototeca.cat
Família de coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans amb el cos allargat i estret i de coloració variable, segons les espècies.