i cerebel | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

cerebel

substantiu masculím
Zoologia
A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior
© Fototeca.cat
anatomia animal anat anim
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.

És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell. És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel . És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebel·losos. Del cerebel parteixen els peduncles cerebel·losos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb. És constituït, com el cervell i la medul·la espinal, per la substància grisa, que forma el còrtex cerebel·lós i els nuclis interns, i la substància blanca, situada entremig de la substància grisa, que adopta una forma ramificada. La superfície externa del cerebel és dividida per solcs en un gran nombre de circumvolucions. El còrtex cerebel·lós és constituït per la capa molecular i la capa granular, i entre ambdues hi ha la capa de les cèl·lules de Purkinje, a la qual arriben totes les vies cerebel·loses aferents. El cerebel és relacionat principalment amb la coordinació, la justesa i la suavitat dels moviments i amb el manteniment de l’equilibri, gràcies als impulsos que rep del còrtex cerebral, dels propioceptors, dels receptors tàctils cutanis, dels receptors auditius, visuals i viscerals i de les vies vestibulars.

Col·laboració: 
JBB
Llegir més...