L’element natural, de massa atòmica 140,12, és una barreja de quatre núclids: 140 (88,48%), 142 (11,1%), 138 (0,25%) i 136 (0,1%); hom li coneix deu isòtops artificials: 133, 134, 135, 137, 139, 141, 143, 144, 145 i 146. Els minerals més importants que contenen ceri són la cerita, l'ortita o allanita i la monazita. L’extracció del ceri i la seva separació dels altres lantànids, operació d’una gran complexitat, és feta actualment emprant resines bescanviadores d’ions o per extracció de les solucions dels nitrats en fase líquida. Pot ésser obtingut amb un grau de puresa molt elevat per reducció del clorur pel calci o dels fluorurs pel magnesi; industrialment hom el prepara, amb un grau de puresa del 98-99%, per electròlisi del clorur fos; sovint, però, hom efectua aquesta darrera operació a partir de la barreja dels clorurs provinents del tractament de la monazita, que donen un aliatge anomenat mischmetall amb ceri (52%), lantà (25%), neodimi (18%) i altres metalls. També és emprat, industrialment, l’aliatge ferroceri (30% de ferro i 70% de mischmetall).
El ceri s’inflama fàcilment a l’aire lliure a una temperatura poc elevada, per la qual cosa hom empra el ferroceri per a fabricar les pedres d’encenedor. Aquest mateix aliatge, addicionat en proporcions molt reduïdes (de 0,1 a 0,2%), confereix al ferro colat propietats mecàniques especials per raó de la formació de grafit esferoidal. Hom l’afegeix també, en les mateixes proporcions, per a augmentar la resistència a l’oxidació, a certs aliatges a base de níquel destinats a la fabricació de resistències elèctriques, de reactors d’avió, etc. Els aliatges d’alumini destinats a la fabricació de peces que han de resistir temperatures elevades (èmbols) contenen també del 2 al 4% de ferroceri. El més emprat dels composts de ceri és l’òxid, utilitzat en la fabricació de les camises dels llums de gas (becs Auer), i, malgrat el seu preu relativament elevat, és emprat en la indústria ceràmica per a augmentar l’opacitat de certs esmalts i vidres.