serreig

Setaria sep (nc.), panissola, setària, xereix, xerrell

m
Botànica

Serreig

© Fototeca.cat

Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.

Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu. El serreig aferradís ( S.verticillata ), dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticil·lada, verda o d’un to violaci. El serreig d’aresta groga ( S.glauca ) té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb nombroses arestes groguenques. El serreig verd ( S.viridis ) fa de 10 a 50 cm, és glabrescent, té la tija dreta, aspra a l’àpex, les fulles verdes, amplament linears, i la panícula espiciforme densa, oblonga, verda o rogenca, i amb moltes arestes.