Tenen les extremitats fortes i primes i proveïdes gairebé sempre de peülles accessòries. Són plenicornis, amb banyes caduques i quasi sempre ramificades; en tenen únicament els mascles, llevat en el cas dels rens, les femelles dels quals també en tenen. El pelatge és de longitud variable, no gaire espès i més aviat aspre; el color varia d’acord amb l’estació. Els cèrvids són silvícoles i llur distribució geogràfica és molt àmplia (regions temperades i fredes). La gran majoria viuen en ramats, llevat d’alguna espècie, com l’ant. Durant el Quaternari els cèrvids experimentaren una important diversificació que culminà amb la forma gegantina Megaloceros giganteus. En el Pliocè superior hom troba el gènere Eucladoceros a Puebla de Valverde (Terol), d’uns 1,7 m d’alçada, el qual presentava banyes proveïdes d’unes punxes molt desenvolupades i projectades cap endavant. En el Plistocè inferior l’entrada dels primers megacerins n'afavorí l’extinció. El Megaloceros savini arribà fins als 2 m d’alçada, tenia una important cornamenta de fins a 5 cm de gruix i punxes curtes però massives. S'ha trobat ben documentat a Incarcal —Girona— i a Venta Micena —Granada—. No fou fins al Plistocè mitjà que aquest grup esdevingué gegantí, amb el Megaloceros giganteus, d’uns 3,5 m d’alçada fins a la creu, similar a l’ant, i proveït de banyes expandides, les quals podien arribar fins a 2 m de longitud. El gènere persistí fins fa només 12.000 anys i s’extingí com la resta de fauna gegantina eurosiberiana del Quaternari.
m
pl
Mastologia
Animals de la família dels cèrvids
©
Família de mamífers remugants de l’ordre dels artiodàctils que comprèn individus de formes esveltes, àgils, i de dimensions variables.