i cérvol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

cérvol

Nom científic delCervus elaphus, cero, cervo
substantiu masculím
Zoologia
Nom científic delCervus elaphus, cero, cervo
zoologia zool
Mamífer remugant de la família dels cèrvids de dimensions mitjanes (165 a 250 cm de llargada i 105 a 150 cm d’alçada a la creu) i d’aspecte àgil i robust.

El cap és allargat, i el coll, llarg i musculat. Les potes són fortes i primes i acaben en una peülla. Els mascles (plenicornis) són proveïts de banyes, grosses i ramificades, que muden anualment. El pelatge, curt i aspre, varia segons l’estació de l’any i l’edat; a l’estiu és de color rogenc fosc, i a l’hivern, gris fosc; en els individus joves o cervatells és rogenc amb clapes blanques, que desapareixen en l’adult. Els cérvols tenen els sentits molt desenvolupats, especialment el de l’olfacte. Són de costums nocturns. Viuen en zones forestals muntanyoses, però s’adapten bé a les planes frondoses amb torrenteres. Els mascles vells viuen aïllats a les parts altes de les muntanyes. Els altres viuen en ramats, la composició dels quals varia amb les fases del cicle sexual; durant l’època de zel són formats per un mascle i diverses femelles (cérvoles) i constitueixen harems. Durant la resta de l’any són formats per les cérvoles i els cervatells; els mascles viuen independentment. La distribució geogràfica del cérvol és molt àmplia (sud, centre i nord d’Europa, de l’Àsia Menor i nord de Pèrsia).

Llegir més...