i cestodes | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

cestodes

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
zoologia zool
Classe de platihelmints endoparàsits caracteritzats per l’absència de tub digestiu.

El cos, que varia molt de longitud segons les espècies i pot atènyer uns quants metres, és constituït per una part anterior, anomenada escòlex, que funciona com a òrgan de fixació (té ventoses, botris o botridis), i sovint per una sèrie de divisions, generalment aplanades, anomenades proglotis; el conjunt de l’organisme és anomenat estròbil. Tenen una organització bastant simple; el sistema nerviós inclou dues masses ganglionars situades a l’escòlex i unides per comissures, de les quals surten els nervis que van a tot el cos; el sistema excretor, primitiu, és format per protonefridis; manquen, en general, de sentits. Són hermafrodites proteràndrics. Cada proglotis conté un aparell reproductor complet, i la còpula té lloc entre proglotis diferents del mateix individu. En les espècies més grans, els proglotis es van desprenent de l’estròbil per l’extremitat posterior quan arriben a la maduresa sexual; són anomenats aleshores cucurbitins i són plens d’ous. El cicle evolutiu comporta un o dos hostes; són exclusivament paràsits, sovint intestinals, i, en aquest cas, s’alimenten per absorció, a través de la pell, de les substàncies nutritives del suc intestinal de l’hoste.

Col·laboració: 
CBP
Llegir més...