cestodes

m
pl
Zoologia

Classe de platihelmints endoparàsits caracteritzats per l’absència de tub digestiu.

El cos, que varia molt de longitud segons les espècies i pot atènyer uns quants metres, és constituït per una part anterior, anomenada escòlex, que funciona com a òrgan de fixació (té ventoses, botris o botridis), i sovint per una sèrie de divisions, generalment aplanades, anomenades proglotis; el conjunt de l’organisme és anomenat estròbil. Tenen una organització bastant simple; el sistema nerviós inclou dues masses ganglionars situades a l’escòlex i unides per comissures, de les quals surten els nervis que van a tot el cos; el sistema excretor, primitiu, és format per protonefridis; manquen, en general, de sentits. Són hermafrodites proteràndrics. Cada proglotis conté un aparell reproductor complet, i la còpula té lloc entre proglotis diferents del mateix individu. En les espècies més grans, els proglotis es van desprenent de l’estròbil per l’extremitat posterior quan arriben a la maduresa sexual; són anomenats aleshores cucurbitins i són plens d’ous. El cicle evolutiu comporta un o dos hostes; són exclusivament paràsits, sovint intestinals, i, en aquest cas, s’alimenten per absorció, a través de la pell, de les substàncies nutritives del suc intestinal de l’hoste.