Amb algunes modificacions (fixació de la residència a Valladolid el 1489, creació de noves chancillerías a Granada, el 1505, i posteriorment a la Corunya, Sevilla i les Canàries) perdurà fins a la constitució de l’audiència borbònica al llarg del segle XVIII. El 1707 Felip V implantà encara el sistema, sense èxit, als recentment conquerits regnes d’Aragó (fou substituït ja el 1711 per una audiència) i de València, a què foren adherits Tortosa i el territori a la dreta de l’Ebre el 1708; els conflictes jurisdiccionals entre el president de la chancillería Pedro Larreategui Colón i el comandant militar D’Asfeld motivaren la restricció de la competència del tribunal a les qüestions criminals, i el 1716 fou igualment substituït per una audiència semblant a les recentment implantades al Principat i a Mallorca; el límit meridional del Principat fou restablert al riu de la Sénia.
f
Història del dret