ciclonita

hexahidro-1,3,5-trinitrotriazina, hexogen, C3H6N6O6
f
Militar

Material actiu dels explosius plàstics, el de propietats destructives més típiques, emprat àmpliament en demolicions per comandos i grups de resistència.

La seva velocitat de detonació fa que una massilla de ciclonita disposada al voltant d’una biga o d’un raïl els talli com ho faria un bufador (una càrrega igual de TNT només aconseguiria de doblegar-los). No fou emprada fins a la Segona Guerra Mundial. En estat pur és excessivament sensible al xoc, per la qual cosa hom la insensibilitza mesclant-la amb cera i oli fins a aconseguir la consistència plàstica desitjada.