És caracteritzat pel seu despullament. Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art. Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde. Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding (que abdicà el 1133) són profusament il·luminats. El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color. A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes. En el cant gregorià, sant Bernat empobrí també l’obra realitzada per Esteve Harding. En arquitectura, les esglésies dels monestirs cistercencs seguiren el model adoptat per sant Bernat (capçalera plana) o, després de la seva mort (1159), l’adoptat aleshores a Claravall (deambulatori amb capelles). D’altres prengueren la planta i l’estil de Cluny III, amb simplificacions (Poblet). A França resten bons exemples de monestirs cistercencs amb el de Fontenay (Côte-d’Or) o el de Le Thoronet (Var); a Catalunya palesen les normes del Cister els de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, mentre que altres edificis religiosos, com la Seu Vella de Lleida, acusen la influència de l’estil. Els monestirs cistercens es caracteritzen perquè llur planta és de patró únic, essencialment. Les construccions típiques del s. XII són de volta de canó lleugerament apuntat, amb (o sense) arcs torals que descansen en columnes, les quals (adossades o no a pilastres) no arrenquen de terra sinó d’unes mènsules (a Poblet: refectori, nau central de l’església, locutoris). Sant Bernat prohibí tota representació figurada esculpida, especialment als claustres i a les esglésies. Al s. XIII sovintejava la volta amb nervis molt gruixuts de secció rectangular (celler i nau central de l’església de Santes Creus; biblioteca i celler de Poblet).
m
Arquitectura
Templet cistercenc del claustre major del monestir de Poblet
© Fototeca.cat