clarissa

damianista
f
Cristianisme

Membre del segon orde franciscà femení fundat per santa Clara d’Assís (1212).

Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina (1219), per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV (1247), la dictada personalment per Clara (1253), que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV (1264), que autoritzà els monestirs a tenir propietats.

El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de Pedralbes. L’expansió en terres catalanes fou molt ràpida. Els monestirs depenien del provincial dels franciscans d’Aragó, i eren repartits en custòdies. A la de València pertanyien el de Xàtiva i el de València. Els de Perpinyà i de Puigcerdà pertanyien a la província de Provença i a la custòdia de Narbona. Els altres pertanyien a les custòdies de Barcelona i Lleida.

La regla més seguida era la d’Urbà IV; a Balaguer i Conques era observada la d’Innocenci IV; i a Girona, la forma vitae donada per Francesc a Clara. A causa de la relaxació general dels monestirs tingueren lloc, des de la segona meitat del segle XIV, diversos intents de redreçament, el més seriós dels quals fou el disposat per Ferran II de Catalunya-Aragó (1493-95), amb tramesa de visitadors als setze monestirs catalans, redacció de constitucions especials i fins tramesa de superiores castellanes. La reforma coletina fou introduïda en primer lloc al convent de Gandia, i estesa després a Girona (1488), Pedralbes (1496), Castelló d’Empúries (1505), i d’aquests, a Perpinyà, Santa Isabel de Barcelona, Montblanc i Tarragona. Els monestirs que no es reformaren s’extingiren. Als segles moderns han sorgit alguns monestirs nous i han estat introduïdes unes altres modalitats de clarisses, com la caputxina, la concepcionista i la clarissa de la Divina Providència.

Monestirs de clarisses als Països Catalans

Monestir Ubicació Periode
Sant Antoni de Pàdua (després Sant Daniel i Santa Clara) (Barcelona) 1233/34-1513 1
Santa Clara (després la Immaculada Concepció) (Lleida) 1240-1552 i des del 1576
Santa Maria Magdalena (després Santa Clara) (Tarragona) 1249-1835 i des del 1949
la Puritat i Sant Jaume (València) des del 1249
Santa Clara (Palma) des del 1256
Santa Clara (Castelló d’Empúries, Alt Empordà) des del 1260
Santa Clara (Tortosa) des del 1267
Santa Clara (Perpinyà) 1270-1793 2
Santa Clara (Ciutadella) des del 1287
Santa Clara (o la Mare de Déu de la Serra) (Montblanc, Conca de Barberà)  des del 1296 
Santa Clara (Vilafranca del Penedès)  1308-1569 
la Púríssima Concepció (Girona)  1319-1868 3
Santa Clara (Manresa, Bages) 1322-1559
Santa Clara i la Mare de Déu Assumpta (Xàtiva, Costera) des del 1326
Santa Maria de Pedralbes (Barcelona) des del 1326
Santa Clara (Conques, Pallars Jussà) 1342 4
les Onze Mil Verges (Cervera, Segarra) 1344-1594
Santa Clara (i Sant Crist) (Balaguer, Noguera) 1351-1610 i des del 1622
Santa Clara (Puigcerdà, Cerdanya) 1351-1610 i 1627 4
Santa Clara (Tàrrega, Urgell) 1369-1589
Santa Clara (Vic, Osona) 1383-1582
la Santíssima Trinitat (València) des del 1445
Santa Maria de Jerusalem (Barcelona) des del 1454
Santa Clara (Gandia, Safor) des del 1462
Santa Maria de Jerusalem (Burjassot, Horta) des del 1497
la Mare de Déu del Roser (i Sant Pasqual) (Castelló de la Plana) des del 1540 5
la Puríssima Concepció (Onda, Plana Baixa) des del 1550>
Santa Isabel (Barcelona) 1564-1674 6
la Visitació de la Mare de Déu (Oliva, Safor) des del 1609
la Mare de Déu del Miracle (Cocentaina, Comtat) des del 1653
la Mare de Déu dels Àngels (València) des del 1661
la Sagrada Família (Nules, Plana Baixa) des del 1888
la Immaculada Concepció (Almassora, Plana Baixa) des del 1898
Santa Clara (Canals, Costera) des del 1912 7
la Immaculada Concepció (Arenys de Mar, Maresme) des del 1921
1 passà a la regla benedictina, actualment continuat pel de Sant Benet de Montserrat; 2 actualment hi ha un nou convent; 3 reconstruït a Salt, 1882-1836, i després traslladat a Santa Coloma de Farners; 4 extingit; 5 continuat a Vila-real; 6 des d'aleshores vigí com a comunitat terciària, des del 1968, novament de clarisses; 7 continuador del de Guadalajara fundat el 1222