classificació decimal

f
Arxivística i biblioteconomia

Sistema d’ordenació, la més coneguda i divulgada de totes les bases de classificació bibliogràfica.

En fou l’inventor el bibliotecari nord-americà Melvil Dewey, que en publicà la primera edició l’any 1876. Divideix en deu grups el conjunt dels coneixements humans i els dóna com a símbol les xifres del 0 al 9: 0 Obres Generals; 1 Filosofia; 2 Religió; 3 Ciències Socials; 4 Filologia; 5 Ciències Pures; 6 Ciències aplicades; 7 Belles Arts; 8 Literatura; 9 Geografia, Història, Biografia. Cada grup es divideix en deu altres grups que, alhora, se subdivideixen i precisen cada vegada més la matèria. Aquesta classificació esdevingué ràpidament popular. El 1905, l’Institut International de Bibliographie, de Brussel·les, adoptà la classificació decimal, amplià notablement les taules de Dewey en l’anomenada classificació decimal universal , i les dotà d’uns sistemes enginyosos de signes auxiliars que permeten de precisar les circumstàncies de forma, lloc, temps i idioma . Així (02) significa manual ; aplicat al 61, que és medicina , ens donarà 61(02): Manual de Medicina . La combinació =2 indica que el llibre és escrit en llengua anglesa. Per tant, 61(02)=2 equival a Manual de Medicina anglès . A Catalunya, la classificació decimal universal fou divulgada per una adaptació de Jordi Rubió per a les biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya, publicada el 1920 (n'hi ha una segona edició, del 1938).