Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors. Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat. Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla. La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue (clericat), com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat o a una entitat oficial reconeguda (com un orde religiós), els privilegis clericals i les obligacions. L’estat clerical es perd per la declaració d’invalidesa de l’ordenació, per la pena de dimissió o per una dispensa de la Santa Seu.
m
Cristianisme