El control de temperatura consisteix bàsicament en calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu, per a aconseguir unes temperatures al voltant d’uns 20°C, sigui quina vulgui la temperatura exterior. Com que l’home tendeix a adaptar-se al medi ambient, les temperatures confortables a l’hivern són més baixes que a l’estiu, de manera que, a l’hivern, a 20-22°C hom obté una sensació de confort que, a l’estiu, és equivalent a la de 23-25°C. La humitat convé que es mantingui entre el 60 i el 70% de la de saturació a l’hivern, i entre el 40 i el 50% a l’estiu. En particular a l’estiu, per a una bona climatització, més que no pas baixar la temperatura per sota dels 24°C, convé mantenir un grau higromètric proper al 40%, perquè llavors l’organisme de cada persona autoregula, augmentant-la o reduint-la, la transpiració, que és ràpidament evaporada per l’aire ambient molt sec. Com a xifres d’orientació, en el clima de Barcelona, en habitacions d’orientació mitjana, sense gran proporció de vidrieres, hom pot comptar que, a l’hivern, per a climatitzar una habitació calen unes 40 calories per hora i metre cúbic de volum. Per a la refrigeració solen ésser suficients 20-30 frigories per metre cúbic, segons el grau de la insolació.
f
Física
Condicionament mecànic: 1 sistema d’inducció (entrada d’aire acondicionat); 2 sistema de retorn (sortida d’aire viciat); 3 alimentació exterior; 4 equip unitari (sistema tot/aire - fred/calor). Condicionament natural: 5 espècie vegetal de fulla caduca Condicionament passiu: 6 vela para-sol; 7 aïllament tèrmic en paraments verticals i horitzonals; 8 persianes i vidres dobles amb cambra d’aire
© Fototeca.cat
Condicionament de l’aire, per a aconseguir en un local, vehicle, etc, unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà, o bé convenients per raons sanitàries, o d’altres.