codicil

m
Dret civil

Disposició d’última voluntat, atorgada amb les mateixes solemnitats externes d’un testament, en la qual hom modifica, aclareix o revoca el que ha estat establert en testament.

Hom pot ordenar fideïcomisos i llegats, però no pot instituir hereu, ni desheretar, ni afegir condicions a un hereu ja instituït, ni establir directament substitucions. En el cas que en un codicil hom nomeni hereu, aquest té la condició de fideïcomissari. Com a dependent d’un testament, el codicil perd eficàcia quan aquell és revocat o n'és atorgat un altre de nou. Aquesta figura jurídica, que prové del dret romà, ha estat sempre reconeguda a Catalunya i avui és recollida en la Compilació del dret civil especial de Catalunya, bé que, per a la seva validesa, hom exigeix, seguint un criteri formalista, que sigui atorgat amb les mateixes solemnitats que el testament. A les Balears el codicil és regulat d’una manera molt semblant a com ho és al Principat, amb la diferència que, segons la compilació balear, la conversió jurídica o codicil del testament nul o ineficaç no és automàtica, sinó que es produeix quan en el testament hom ha consignat expressament la clàusula codicil·lar.