i coleòpters | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

coleòpters

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
(De dalt a baix i d’esquerra a dreta): masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
entomologia entom
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.

Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen. Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos; llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos. El protòrax és gros i mòbil; el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part. En l’adult, l’abdomen té 9 segments. La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll.

Es coneixen més de 300.000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa; la majoria són terrestres, però també n'hi ha d’aquàtiques. Han conquerit gairebé tots els hàbitats i es donen en els ambients més diversos (zones desèrtiques, prats, boscs, cavernes, etc).

Darrerament, estudis etològics descriviren comportaments de cooperació sorprenents practicats per les larves d’algunes espècies d’aquest ordre d’insectes. El cas més espectacular és el de les larves de l’espècie Meloe franciscanus (més coneguda com a spanish fly) per a poder arribar als nius de les abelles, on s’alimentaran dels ous. En primer lloc imiten la silueta de la femella de l’abella Habropoda pallida per atreure un mascle (que confon l’agregació de larves amb una femella de la seva espècie), i després hi pugen al damunt; tot seguit arriben fins a una femella (durant l’aparellament d’aquesta amb el mascle) i, finalment, als nius de les abelles. Encara no s’ha aclarit si l’atracció del mascle és visual, química (mitjançant feromones emeses per les larves de l’insecte que serien molt semblants a les emeses per les femelles de l’abella) o de tots dos tipus. Tampoc no se sap com es coordinen tantes larves per a pujar a una mateixa tija d’herba i configurar la forma d’una abella femella. En qualsevol cas, ara se sap com arriben les larves d’aquests escarabats als ruscs de les abelles. L’any 1895 ja es documentà que aquestes larves s’alimentaven dels ous de les abelles, però no s’havia esbrinat com hi arribaven.

Representants més importants de l’ordre dels coleòpters

Subordre dels heterogastres      
  Família dels lampírids Lampyris noctiluca cuca de llum
  Família dels cantàrids Cantharis rustica  
  Família dels melòids Lytta vesicatoria cantàrida
  Família dels tenebriònids Blaps sp escarabat pudent
  Família dels clèrids Cebrio gigas  
  Família dels elatèrids Agriotes lineatus   
  Família dels buprèstids Chalcophora mariana   
  Família dels anòbids Anobium punctatum  corc comú, rellotge de la mort 
  Família dels dermèstids Dermestes lardaris   
  Família dels ostomàtids Tenebrioides mauritanicus  corc gros del gra 
  Família dels bostríquids Synoxylon sexdentatum  corc de la vinya 
  Família dels nitidúlids Carpophilus hemipterus   
  Família dels curcújids Oryzaephilus surinamensis  corc dentat del gra 
  Família dels coccinèlids Coccinella septempunctata   marieta, vaqueta de Sant Antoni 
  Família dels crisomèlids  Leptinotarsa decemlineata  escarabat de la patata
  Família dels brúquids Bruchus pisorum  corc del pèsol 
  Família dels cerambícids Cerambyx cerdo   banyarriquer del roure 
  Família dels brèntids Amorphocephalus coronatum   
  Família dels curculionids Calandra granaria  corc de blat 
  Família dels ípids Phloetotribus scarabeoides  corc d’olivera 
Subordre dels haplogastres       
  Família dels estafilínids   Paederus fuscipes   
  Família dels sílfids Necrophorus vestigator  escarabat enterrador 
  Família dels pselàfids Corviger testaceus   
  Família dels histèrids Hister quadrimaculatus   
  Família dels hidrofílids Hydrophilus piceas  escarabat d’aigua 
  Família dels escarabèids Ateuchus sacer  escarabat piloter o sagrat 
  Família dels lucànids Lucanus cervus  escanyapolls, cérvol volant 
Subordre dels adèfags      
  Família dels caràbids  Calosoma sycophanta  escarabat lluent 
  Família dels cicindèlids Cicindela campestris   
  Família dels trèquids Aphaenops pluto   
  Família dels harpàlids Ditomus capita   
  Família dels pterostíquids Zabrus tenebrioides   
  Família dels braquínids Brachinus crepitans   
  Família dels higròbids Hygrobia herrmanni   
  Família dels ditísscids Dytiscus marginalis  ditisc, escarabat d’aigua 
  Família dels girínids Gyrinus striatus   

Col·laboració: 
JCC
Llegir més...