Bé que els coliformes es troben naturalment i en gran quantitat en el tracte intestinal humà i animal, llur presència en l’aigua o en els aliments és un signe inequívoc d’una contaminació per femtes, la qual pot ésser perillosa, perquè hi ha la possibilitat que uns altres gèrmens patogènics de la mateixa procedència hi siguin o hi hagin estat presents, i perquè, per la menor quantitat en què s’hi troben i per llurs característiques especials, són de detecció difícil. Normalment hom fa dues proves: la presumptiva i la confirmativa. En la primera hom determina únicament la presència i la quantitat de coliformes, i en la segona, mitjançant proves bioquímiques, la identificació de l' Escherichia coli . Els mètodes més emprats, que es basen en la fermentació de la lactosa incorporada al medi de cultiu, són: el de nombre més probable (MPN>) en sèries de 3 o més tubs, el de la sèrie creixent de dilucions i, modernament, el de les membranes filtrants, que permet de fer totes dues proves en una sola operació i en un temps molt inferior. Segons el Código Alimentario Español , hom pot tolerar una aigua que contingui un o dos coliformes per 100 ml, si és que no són E. coli , i cal fer anàlisis periòdiques de totes les aigües de consum, amb una freqüència proporcional al nombre d’habitants de la població; en la llet no hi ha d’haver coliformes en 0,1 ml.
f
Biologia