Les colitis es divideixen en agudes (infeccioses i medicamentoses) i cròniques (ulcerosa i granulomatosa). Les colitis agudes infeccioses poden ésser ocasionades per bacteris o paràsits (shigel·la, Escherichia coli, salmonel·la, Entamoeba histolytica , etc), per toxines bacterianes (estafilococs, còlera, etc) o per virus; llurs manifestacions clíniques són febre, dolor abdominal i diarrea, a vegades sangonosa; llur diagnòstic es realitza mitjançant el cultiu o l’examen en fresc dels excrements. Les colitis agudes medicamentoses , originades per l’administració de lincomicina, clindamicina, ampicil·lina o tetraciclina, poden provocar només una diarrea lleu o una diarrea pseudomembranosa més greu. La colitis ulcerosa és una malaltia inflamatòria crònica del còlon i del recte, de causa desconeguda i de curs variable, que ocasiona úlceres en la mucosa i la submucosa de l’intestí gros, i provoca diarrea sangonosa, dolor abdominal, febre i pèrdua de pes i també complicacions sistèmiques com artritis, hepatopatia, lesions cutànies i oculars i degeneració neoplàstica. La colitis granulomatosa és una afecció crònica del còlon determinada per la malaltia de Crohn o enteritis regional ; el còlon no és afectat d’una manera uniforme sinó per zones, però hi participa tot el gruix de la paret intestinal lesionada i es formen granulomes a la mucosa; els símptomes són febre, dolor abdominal, diarrea i astènia i pot haver-hi complicacions com fístules i abscessos. La colitis isquèmica és una colitis provocada per una disminució del flux sanguini en els vasos del còlon, per oclusió o per espasme; afecta sobretot la gent gran i pot cursar en forma aguda amb dolor abdominal i rectorràgia massiva acompanyada sovint de xoc o bé, més sovint, cursa en forma subaguda amb una simptomatologia menys greu.
f
Patologia humana