i còlon | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

còlon

substantiu masculím
Anatomia
anatomia anat
Part de l’intestí gros situada entre el cec i el recte.

Les funcions principals del còlon són la formació, el transport i l’evacuació de la femta. El còlon té una longitud mitjana d’1,5 m, un calibre de 4-6 cm i una superfície externa solcada, en tota la seva longitud, per tres cintes musculars. Aquest òrgan es divideix en còlon ascendent, transvers, descendent i iliopèlvic o sigmoide, de curs flexuós, que a nivell de la segona vèrtebra sacra es continua amb el recte. El còlon és format per la túnica serosa, constituïda pel peritoneu, la túnica muscular, amb fibres circulars internes i longitudinals externes, la túnica submucosa, o capa de lliscament constituïda per teixit conjuntiu, i la túnica mucosa, d’epiteli cilíndric d’una sola capa, separada de la túnica anterior per la muscularis mucosae i formada per nombrosos plecs i criptes que augmenten considerablement la superfície interna del còlon. Els mitjans de suspensió del còlon són el mesocòlon i els lligaments hepatocòlic, gastrocòlic i frenocòlic. El còlon és irrigat per les artèries mesentèriques, que formen nombroses branques anastomòtiques arquejades. Les venes mesentèriques condueixen la sang procedent del còlon a la vena porta. Els limfàtics aboquen la limfa a la cisterna de Pecquet. Els nervis del còlon, reguladors de l’activitat del plexe mientèric d’Auerbach, procedeixen del plexe solar, del lumboaòrtic i de l’hipogàstric. La funció primordial del còlon és l’absorció d’aigua i la formació d’una capa de moc que facilita la progressió del contingut intestinal. Els processos de fermentació i putrefacció que s’hi produeixen són deguts a l’activitat de la flora intestinal fisiològica.

Col·laboració: 
JBB
Llegir més...