Durant l’Imperi, després de la davallada de la petita propietat durant la República, les terres foren conreades o bé per esclaus o bé per arrendataris. Durant la crisi econòmica del s III dC amb la rarificació de la indústria i el comerç, la terra esdevingué l’única font de riquesa, la qual, per a ésser posada en explotació, necessitava mà d’obra permanent i fidel. Aquesta situació féu que l’estat procurés adscriure d’una manera permanent el pagès arrendatari a la terra, puix que aquesta era l’única manera possible de recaptar l’impost territorial ( exactio ), alhora que el controlava a fi de cobrar la capitació personal ( capitatio ). Sota el sistema de colonat, el pagès continuà essent un home lliure que podia contractar matrimoni, testar i portar a terme una acció judicial. D’altra banda, però, no podia abandonar la terra, no podia ésser investit de funcions públiques i el seu estat era perpetu i hereditari. Si fugia era reduït a l’esclavatge. Les maneres d’entrar al colonat foren diverses. S'hi podia accedir pel naixement, per convinença, per càstig judicial i per prescripció trentenària. Malgrat els seus inconvenients, aquest sistema atorgà una seguretat i una garantia contra les arbitrarietats, de les quals coses els camperols del Baix Imperi estaven ben necessitats, i que feren que el sistema perdurés durant molts segles.
m
Història