De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva. El 1873, Camil Fabra, director de l’agència Fabra de notícies, utilitzà coloms missatgers (per aquest mitjà comunicà a Barcelona l’arribada del rei Alfons XII, el 1875). Per iniciativa de Diego de la Llave, hom fundà a Barcelona, el 1889, la Societat Columbòfila de Catalunya, la primera dels Països Catalans i de la península Ibèrica. El mateix any es fundà la revista “La Paloma Mensajera”, òrgan, des del 1904, de la Federació Columbòfila Espanyola, i també fundà el Centre Columbòfil Català, i des del 1906 organitzà la festa dels coloms, amb espectaculars aviades de coloms des del cim del Tibidabo. Salvador Castelló i Carreras, amb el llibre Colombofília (1894) i amb la seva obra de divulgació avícola, contribuí notablement a la difusió de la columbofília als Països Catalans, a la península Ibèrica i a Amèrica.
f
Història