Les més antigues eren els comicis curiats (comitia curiata), que ja existien en l’època de la monarquia romana i que reflectien la tradició familiar patrícia o aristocràtica. Eren assemblees de nobles que a l’època de la monarquia elegien els reis i que continuaren després a l’època republicana; conferien l' imperium als magistrats. Els comicis centuriats (comitia centuriata) són posteriors a l’any 509 aC, quan la societat romana fou organitzada en cinc classes, segons la riquesa dels seus membres, numerades d’1 a 5, de més rics a més pobres. Cadascuna de les cinc classes era dividida en (centúries). Als comicis centuriats el vot es feia per centúries —d’ací ve el nom—, i cada centúria tenia un vot. Com que els acords havien d’ésser presos per majoria i la votació començava per les centúries de la classe primera, la dels rics, i continuava per la segona, fins a la cinquena, sovint resultava que quan havien votat les classes riques ja havia estat aconseguida la majoria, i les darreres centúries, representants dels ciutadans pobres, ja no calia que votessin. Aquest mecanisme netament favorable als rics, ajudà a mantenir l’estructura tradicional de la societat romana fins ben a la fi de l’època republicana, quan les eleccions perderen el caràcter important que havien tingut des del segle V al II aC. Els comicis tributs (comitia tributa) o de les tribus, fou un altre sistema, establert el 471 aC, que se superposà a l’antic quan la plebs aconseguí de tenir més força, i foren reconegudes oficialment les assemblees plebees. Aquests comicis tenien per base les quatre tribus, instituïdes per Servi Tul·li segons una divisió topogràfica de la ciutat de Roma, equivalent a barris, i el nombre de les quals després anà augmentant. Una de les atribucions més importants que tenien era el nomenament dels edils i dels tribuns de la plebs.
m
pl
Història