El Decret de Gracià (s XII) inclou ja el principi que el papa pot ésser jutjat per l’Església en cas d’heretgia. Marsili de Pàdua i William Ockham (s XIV) establiren la base del conciliarisme, defensat brillantment per Konrad von Gelnhausen, Heinrich von Langenstein, Pierre d’Ailly i Gerson. Aquesta doctrina, que triomfà amb el Cisma d’Occident, fou aplicada als concilis de Constança (1418) i Basilea (1447), i tingué adeptes fins al concili I del Vaticà (1869-70).
m
Cristianisme