i condrictis | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

condrictis

condroïctis, elasmobranquis
substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
condroïctis, elasmobranquis
Condrictis (tauró)
© Fototeca.cat-Corel
ictiologia ict
Classe de peixos, gairebé sempre marins, que posseeixen esquelet cartilaginós, lleugerament calcificat, i tenen notocordi.

Són mandibulats, amb suspensió hiostílica (selacis) o holostílica (holocèfals), i tenen la boca en posició ventral. Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents (denticles cutanis). La cua és dificerca o heterocerca. Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials; les fenedures branquials són de 5 a 7 parells (selacis) o d’un sol parell (holocèfals); hi manquen els opercles. La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle (pterigòpodes); la reproducció és vivípara, ovovivípara o ovípara, i el desenvolupament és directe. Solen ésser carnívors i predadors.

Llegir més...