congre

Conger conger (nc.)
congrio (es) (nc.)
conger (en)
m
Ictiologia

Congre

Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, semblant a l’anguila però amb l’aleta dorsal més avançada, la mandíbula superior prominent i la pell sense escates.

El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós. Ateny normalment un metre (els mascles) i d’1,5 a 2 m (les femelles). Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec. És carnívor i predador voraç. La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2.500 m. Després de la posta els progenitors moren. Els alevins, anomenats fideus, d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als 15 anys. El congre viu a l’Atlàntic, a l’Índic, al Pacífic i a la Mediterrània, i és pescat per la seva carn saborosa. Uns altres gèneres, espècies de l’ordre dels anguil·liformes, són comuns a la Mediterrània.