El pelatge és de color gris, més clar al dessota. És un animal molt prolífic (pareix de 4 a 8 cops l’any, amb una mitjana de 6 cries per ventrada). Els petits són anomenats llorigons, catxaps o conillets. S'alimenta de gairebé tota mena de plantes herbàcies o conreades. En estat silvestre és anomenat conill de bosc, boscà, fer o de camp, i habita en llocs més aviat secs i en terrenys poc accidentats. Són gregaris i de moviments molt ràpids. Viuen en caus o llorigueres que excaven sota terra. La seva àrea de distribució s’estén pel nord d’Àfrica i l’Europa meridional i central. Del conill hom aprofita la carn, molt apreciada, i la pell. Hom els caça emprant tota mena de procediments (verí, trampes, armes de foc, fura domesticada). Del conill de bosc deriven les nombroses races domèstiques existents (conill de casa, casolà o de corral) (cuniculicultura). La caça del conill ha minvat considerablement als Països Catalans, a l’igual de la cria.
m
Mastologia
Conill
© Fototeca.cat
Mamífer lagomorf de la família dels lepòrids, més petit que la llebre i amb les orelles i les potes més curtes.