A la caiguda de la monarquia (segle V aC), el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l’imperium els comicis curiats. El seu primitiu nom era praetor, que aviat fou canviat pel de cònsol. Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any. Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya.
Magistratura solament assequible als patricis, la plebs lluità molt per accedir-hi, cosa que fou aconseguida per la llei del tribú Gai Licini Estoló (367 aC), que establia l’obligació que un dels cònsols fos plebeu. Fins el 172 no arribà el cas que tots dos cònsols fossin plebeus.
En deixar el càrrec, els cònsols esdevenien consulars (viri consulares) i entraven pel mateix fet a formar part del senat.
A partir de Tiberi els cònsols foren elegits pel senat i llur càrrec esdevingué més i més honorífic, fins al punt que eren nomenats només per tres mesos, i restaven com a epònims els cònsols del primer trimestre. Això donava la possibilitat de premiar amb honors els favorits de l’emperador i a la vegada que tenir una reserva de consulars per a les necessitats de l’administració de les províncies. Llurs noms han estat conservats en els Fastii Consularii, llistes any per any que han pogut ésser reconstruïdes sobre texts i fragments antics.