Els seus elements essencials són el consentiment, l’objecte i la causa i, en determinats casos, la capacitat i la forma; en són elements accidentals la condició, el termini i el mode. El contracte obliga a allò que les parts contractants han assenyalat, bé que actualment la intervenció de l’estat ha limitat l’autonomia de la voluntat establint determinades figures jurídiques, com el contracte d’adhesió, en què les condicions de la reglamentació són obra d’una sola de les parts (assegurances, transports), el contracte normat, en què les parts han de fixar llurs condicions dins els límits fixats pel poder públic (arrendaments, treball), i el pacte normatiu, que fixa una reglamentació uniforme a la qual s’ha d’acomodar tothom qui en el futur vulgui contractar (convenis col·lectius). El contracte és nul quan té algun defecte que li impedeix de produir els seus efectes, i és anul·lable quan té un vici que dóna lloc a una acció de nul·litat de la part perjudicada; però, menstrestant, produeix efectes. Un contracte és onerós, quan cada part rep una contraprestació equivalent a la prestació a què està obligada, i gratuït, quan produeix obligacions per a una de les parts, mentre l’altra es limita a acceptar; és, encara, consensual, real o solemne, segons els requisits necessaris per a la seva realització, commutatiu, quan cada part té en compte l’adquisició d’un equivalent a la seva prestació exactament determinat i apreciable pecuniàriament, i aleatori, quan l’exigibilitat de les prestacions depèn d’un fet fortuït casual o ignorat que impedeix la determinació pecuniària de les prestacions.
m
Dret