convulsionari
| convulsionària

f
m
Cristianisme

Membre d’una secta jansenista del s XVIII, formada pels fidels de Francesc de París, a la tomba del qual, al cementiri de Saint-Médard, hom pretenia que es feien miracles i els devots experimentaven fenòmens de convulsió.

Tancat el cementiri per ordre reial (1732), els adeptes s’organitzaren en associació secreta, de costums aberrants.