cool

*

adj

Música

Dit d’una tendència del jazz modern que refusa l’expressionisme sonor i conrea l’intimisme.

Tingué els seus inicis vers l’any 1945 i el seu moment culminant fou l’any 1951. Es caracteritza per una recerca d’una qualitat sonora adient al caràcter intimista i líric d’aquesta tendència. El cool presenta influències de la música europea, paleses en la preponderància de la melodia i l’harmonia, en detriment del ritme, i en la puresa de la seva sonoritat. En fou l’iniciador Lester Young, i el seguiren el trompeta Miles Davis, el pianista Lennie Tristano, els saxofonistes Stan Getz i Lee Konitz i l’arranjador i també saxofonista Gerry Mulligan.