Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima. Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques. Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda. En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament. Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap.
A l’edat mitjana la fabricació de cordes als Països Catalans era molt important per tal d’atendre la demanda de la construcció naval dels vaixells de vela; els corders eren nombrosos a Barcelona, Blanes, València i d’altres poblacions costaneres. Als segles XV i XVI, les més apreciades eren les de cànem.