cordòfon

m

adj

Música

Dit de l’instrument en el qual el so és produït per mitjà de la vibració d’una corda tesada entre punts fixos.

Hom distingeix entre instruments cordòfons simples, és a dir, cítares (cítara), en què la caixa de ressonància no és essencial; i, d’altra banda, instruments cordòfons composts, en els quals la caixa de ressonància és essencial, i que comprenen tres grans famílies: el llaüt, la lira i l'arpa.