corm

m
Botànica

Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.

El corm presenta veritables teixits conductors, la qual cosa el diferencia del tal·lus, del qual, evolutivament, procedeix. Hom no coneix bé aquest procés evolutiu, però suposa que hi hagué una etapa intermèdia en la qual aparegué el teloma, òrgan en forma de vara que consistia en un eix de cèl·lules prosenquimàtiques lignificades, conductores, i en una escorça de cèl·lules parenquimàtiques. Mitjançant una sèrie de processos elementals, entre els quals els de concrescència, incurvació, culminació i planació dels telomes, es devien originar els diversos òrgans de les plantes superiors (teoria telomàtica). L’aparició del corm, i consegüentment la d’un sistema conductor, possibilità el desenvolupament de la vida vegetal en el medi aeri.