cornàcies

f

pl

Botànica

Família d’umbel·liflores integrada per tretze gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, rarament herbàcies o sufruticoses, pròpies del regne holàrtic.

Presenten generalment fulles oposades, flors actinomorfes, hermafrodites, sovint tetràmeres i disposades en cimes; el fruit és drupaci o bacciforme, sovint amb quatre llavors. Algunes cornàcies donen una fusta molt apreciada, d’altres són conreades com a ornamentals; el sanguinyol (Cornus sanguinea) és l’espècie més coneguda.