i corografia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

corografia

corografía (es), chorography (en)
substantiu femení f geografia geog
Part de la geografia que estudia uns sectors concrets de la superfície terrestre.

El mot prové del nom grec χvρα, que significa un tros de terra ocupat per alguna persona o per alguna cosa, és a dir, diferenciat. Els grecs foren els primers de seguir aquest enfocament a les seves narracions i mapes: Homer, Herodot i Estrabó en són els exponents més brillants. La cultura grega cercava un coneixement del seu país i de les terres circumdants dins l’àrea de l' ecumene , per obtenir unes dades econòmiques amb vista a l’ocupació o les relacions comercials, incloent-hi judicis de valor. El corògraf estudia primerament la toponímia i la situació i fixa els límits i l’extensió de la regió amb gran detall; finalment, descriu els fets físics i climàtics (amb especial atenció als vents) i la comunitat humana, les seves activitats i els seus centres. Aquesta tradició fou seguida pels romans, mentre que els alexandrins iniciaren tendències més científiques. Decaigué a poc a poc; hi destacà només Isidor de Sevilla al s VII. Els àrabs, amb llur expansió, revifaren aquesta tendència amb moltes traduccions del grec i amb noves aportacions, però cada vegada menys importants. El Renaixement, amb la descripció de les noves terres que hom descobrí, reforçà la corografia, i aparegueren nombroses “cosmografies”. Amb el començament de l’ensenyament universitari de la geografia, aparegué de nou aquesta tendència, sobretot a França: la Géographie Universelle de Malte-Brun (1810-29) i la de Reclus (1875-94) poden ésser considerades com les darreres obres estrictes de corografia, que, gràcies a Vidal de la Blache, fou elevada a ciència regional.

Col·laboració: 
CCV
Llegir més...