corporativisme

m
Sociologia
Economia

Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d’associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.

El corporativisme sorgí enfront de l’individualisme de l’estat liberal i contra el sindicalisme de classes (de caire marxista i anarcosindicalista), inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d’evitar, amb intervenció de l’estat, la lluita de classes. Promogut pel moviment social catòlic del s XIX (comte de Mun i La Tour du Pin, a França, i Ketteler, a Alemanya), reflectit als documents pontificis sobre la qüestió social (especialment de Lleó XIII i Pius XI), el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establí una correlació entre estat feixista i estat corporatiu: en són exemples, entre les dues guerres mundials, els règims de Mussolini a Itàlia, Primo de Rivera a Espanya i Dollfus a Àustria. La desfeta militar del feixisme a la Segona Guerra Mundial relegà la vigència del corporativisme a Portugal (Oliveira Salazar i Caetano) i a l’Espanya dels primers quinquennis de la postguerra.