i corregidor | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

corregidor

substantiu masculím
Història
història hist
Agent polític de la monarquia castellana.

Són esmentats per primera vegada el 1348. Els corregidors castellans constitueixen, de fet, el resultat de la política reial de tendència absolutista que transpiraven les Partidas d’Alfons X. A la fi del s XIII els successors immediats d’aquest sobirà iniciaren la tramesa de jutges reials als municipis, anomenats jueces de salario i jueces de fuera parte , la finalitat dels quals equidistava entre la cosa jurisdiccional i la política. Els corregidors toparen a Castella amb l’hostilitat dels concejos , que els consideraren com un greu obstacle per a llur autonomia, però la monarquia els anà introduint pacientment en les ciutats més importants. El prematur intent d’Enric III de generalitzar la institució als municipis castellans fracassà completament. Això no obstant, durant la baixa edat mitjana els corregidors es consolidaren lentament i es perfilaren els principals caràcters de llur règim jurídic. Els Reis Catòlics generalitzaren aquesta institució vers el 1480 i la regularen extensament en una pragmàtica del 1500. El corregidor era un oficial reial, designat per la monarquia, temporal, amovible, independent dels estaments, obedient a les instruccions del rei i sotmès a responsabilitats pels actes efectuats en el decurs del seu comandament. Jutjava, controlava i dirigia l’ajuntament de regidors, vetllava per l’ordre públic, traslladava a la pràctica les consignes rebudes (procurant la concessió de servicios o donatius graciosos a les corts, si el corregidor era destinat a una ciutat amb vot en aquest organisme), intervenia de forma creixent en qüestions fiscals. El 1648 hom promulgà encara uns nous capítols. Durant el s XVIII canvià la natura del corregidor: una important disposició del 1783 el convertí en funcionari en el sentit actual, en sotmetre'l a escalafó, cosa que dificultà extraordinàriament la seva remoció i minimitzà bona part del seu vessant polític. Desapareguts durant la guerra contra Napoleó davant la irrupció de les juntes, ressorgiren (1814) fins a la fi de l’Antic Règim i la instauració de la nova administració espanyola després del 1833.

Llegir més...