i crani | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

crani

cráneo (es), skull (en)
substantiu masculím
Zoologia
cráneo (es), skull (en)
Calavera d’home de la raça mediterrànida, on es poden apreciar part dels ossos que conformen el crani
© Fototeca.cat
anatomia animal anat anim
Cavitat òssia del cap dels vertebrats dins la qual és contingut l’encèfal.

Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades: el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules.

D’altra banda, el neurocrani consta del condrocrani, cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial. En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu. Consta només d’una carcassa cartilaginosa que forma les parets laterals i una volta sobre l’encèfal. La resta és únicament teixit conjuntiu fibrós. La part de cartílag que serveix de suport a les brànquies no té res a veure amb l’esquelet visceral dels altres vertebrats. Els condrictis tenen un crani completament cartilaginós. El condrocrani consta d’una única peça, prolongada anteriorment pel rostre, la qual cosa fa que aquests peixos tinguin la boca en posició ventral.

L'esplancnocrani és format per set arcs cartilaginosos viscerals que suporten les brànquies. El primer arc, o arc mandibular, és dividit en dues barres: la barra palatopterigoquadrada i el cartílag de Meckel, que formen la mandíbula superior i la inferior, respectivament. En els osteïctis, i particularment en els teleostis, el nivell d’ossificació és molt més important que en els peixos cartilaginosos. La barra palatopterigoquadrada s’ossifica i, mitjançant el simplèctic, s’uneix a l’hiomandibular per formar el suspensori, que serveix per a sostenir la mandíbula inferior; la conseqüència és que l’esmentada barra deixa de formar part de la mandíbula superior i apareixen dos ossos nous que la formen: el maxil·lar i el premaxil·lar. Quant al cartílag de Meckel, esdevé un nucli sobre el qual es formen diversos ossos de membrana, els principals dels quals són el dentari, que porta les dents, i l’articular, que s’ajusta al suspensori per mitjà del quadrat.

En els amfibis té lloc una reducció del nombre d’ossos i un aplanament general del crani. El condrocrani ha desaparegut en part i ha estat substituït per ossos de cartílag. El quadrat s’uneix amb la regió òtica, i el típic suspensori, format per elements de l’arc palatí i de l’arc hioide, desapareix. La mandíbula inferior té les mateixes característiques que la dels teleostis, ultra la progressiva importància del dentari, tret evolutiu que s’aguditza en els altres grups. Tenen dos còndils occipitals. En els rèptils, del conjunt del condrocrani primitiu només resta per ossificar la regió etmoidal. En conjunt, el crani d’un rèptil és més estret que el d’un amfibi. Potser la característica principal del crani dels rèptils és la formació de fosses a la regió temporal; aquest tret té un caràcter sistemàtic. Els rèptils més primitius no tenen cap fossa temporal (tipus anàpsid); la immensa majoria dels rèptils actuals són de tipus diapsidi, caracteritzats perquè tenen dues fosses temporals, una de superior i una d’inferior; una part dels rèptils extingits tenien una fossa única en posició superior (parapsidis), mentre que els rèptils que originaren els mamífers eren sinapsidis (fossa temporal baixa). Els rèptils tenen solament un còndil occipital.

El crani dels ocells, bé que molt semblant al dels rèptils, presenta tres trets diferents: una cavitat cranial més grossa, deguda a l’augment de la mida de l’encèfal, una articulació del crani i la columna vertebral en angle recte, possible perquè l’únic còndil occipital forma part de la base del crani, i, finalment, una fusió dels premaxil·lars hipertrofiats i els maxil·lars per a formar la part superior del bec, mentre que la inferior, articulada al neurocrani per mitjà del quadrat, és formada bàsicament pels dentaris; totes dues són recobertes per una formació d’origen epidèrmic, la ranfoteca.

Bé que en el crani dels diferents mamífers hi ha molta variació, els trets comuns i fonamentals són eixamplament del crani a fi d’allotjar un encèfal molt més voluminós, reducció del nombre d’ossos a causa d’un doble procés de pèrdua i de fusió, aparició d’un paladar secundari ossi, aparició de la cadena de tres ossos (martell, enclusa i estrep) de l’orella mitjana (el martell s’origina a partir de l’articular, i l’enclusa i l’estrep, del quadrat i de l’hiomandibular, respectivament), i, com a conseqüència de la pèrdua del quadrat, pas de la mandíbula inferior a articular-se dins la fossa mandibular de la regió escatosa.

El crani humà

En l’home, el crani és format per vuit ossos: el frontal, els dos parietals, els dos temporals, l’occipital, l’esfenoide i l’etmoide. Aquests ossos es componen de les làmines externa i interna, de substància compacta, i del díploe, làmina intermèdia esponjosa. És cobert, per fora, pel periosti anomenat pericrani i, per dins, per l’endocrani, endosti format per la duramàter. El crani presenta una volta, una regió lateral i una base. La volta, coberta pel cuir cabellut, és constituïda pels ossos frontal, els dos parietals i l’occipital, units per les sutures coronal o frontoparietal, sagital o biparietal i occipitoparietal. La regió lateral és formada principalment per la porció escatosa de l’os temporal i per una part de l’os frontal, el parietal, l’esfenoide i l’occipital. A la base, formada per la porció basal de l’os frontal, l’etmoide, l’esfenoide, el temporal i l’occipital, hom distingeix tres zones: l’anterior o facial, la mitjana o jugular i la posterior o occipital. En el nadó els ossos del crani són molt separats i hi ha zones on les sutures són molt amples. D’aquestes zones, anomenades fontanel·les, la més important és la bregma, o fontanel·la anterior, en el punt d’unió del frontal i els parietals. Segons la capacitat del crani, hom ha establert una classificació en cranis microcèfals, si llur capacitat és inferior a 1.350 cm3, mesocèfals, entre 1.350 i 1.450 cm3, i macrocèfals, si és superior a 1.450 cm3. Segons la forma del crani, hom classifica els homes en dolicocèfals quan tenen el crani llarg i estret,mesaticèfals si el tenen de forma quasi oval, i braquicèfals si el tenen curt i ample.

Col·laboració: 
PCA
Llegir més...